Cop anímic (1-2)

Era un d’aquells dies marcats en el calendari. A casa, i contra un rival directe, s’havia de guanyar. Però no. El Gironella va perdre dissabte contra l’OAR Vic, malgrat avançar-se en el marcador i anar pràcticament per davant tot el partit. Dues jugades aïllades en el tram final de partitvan capgirar la truita i van donar els tres punts als vigatans. A banda de la sacsejada anímica que suposa, la derrota confirma que els de Ponti perden el gol average amb l’OAR (van empatar a 3 a la primera volta), una dada a tenir en compte a final de temporada.

Els gironellencs van plantejar un partit similar als anteriors: replegats darrera i cedint la possessió al rival per sortir al contracop. Malgrat tot, es van mostrar força imprecisos a l’hora de construir, i això va fer que, sobretot en els primers compassos de partit, perdessin la pilota ràpidament i s’anessin aculant en defensa. Malgrat tot, l’OAR no oferia massa arguments en atac i la porteria de Chiscu amb prou feines es va veure amenaça en tota la primera part. L’única, una rematada amb el cap a la sortida d’un córner que va sortir fregant el pal de la porteria local.

El Gironella, en canvi, va estar més encertat. Abans de la mitja hora, el defensa berguedà va progressar per banda dreta, va fer una passada en profunditat per Èric Santmartí i aquest, sol davant el porter, va picar la pilota per sobre el rival i va fer l’1 a 0. Minuts després, Manel Uribe en va tenir una per fer el segon, però el porter vigatà va realitzar una parada de mèrit. A banda d’això, la primera part va tenir poca història més.

Al descans, la consigna de Ponti va ser que calia tenir més la pilota. Fins al moment, la pilota cremava quan era als peus dels jugadors gironellencsi calia corregir-ho. A més, l’OAR anava per darrere en el marcador i a la represa s’hauria d’obrir per buscar, almenys, l’empat. Així va ser: els vigatans van anar perdent l’ordre defensiu a mesura que la segona meitat va anar avançant, i això va donar noves oportunitats de gol al Gironella, que, malgrat tot, seguia imprecís i precipitat.

Els locals van tenir moltes ocasions per fer el segon. Les més clares, d’Èric Santmartí, que va gaudir de dos un contra uns davant el porter visitant. El primer, va picar al pal abans de sortir fora; el segon, va anar directament a fora. Tot i el gol inicial, no era el dia del màxim golejador de l’equip.

Els de Ponti van perdonar en atac i ho van pagar en defensa, però no va ser fins al tram final. Al 85, l’equip va protestar un fora de banda i l’OAR va aprofitar la desorganització defensiva per sortir a l’atac, progressar per banda, centrar i rematar a l’escaire, lluny de l’abast de Chiscu. Amb l’empat, el Gironella va perdre una mica l’ordre defensiu i la temuda remuntada s’acabaria consumant: centrada per banda de l’OAR cap a un davanter en possible fora de joc que remata dins per fer el definitiu 1 a 2. Un gerro d’aigua freda.

El post-partit: Gironella 1 OAR Vic 2

Jordi Pont ‘Ponti’ Entrenador de l’Atlètic Gironella

“El fet de precipitar-nos i estar imprecisos va fer que tinguéssim les línies molt enrere. No vam fer un gran partit, però vam tenir la victòria a les nostres mans i no vam sentenciar. Ha estat un cop bastant fort, no només pel resultat, sinó per la manera com es produeix. Evidentment era un partit important, però no era una final. Aquest mes és molt important i cal que comencem a sumar de tres en tres. La setmana que ve tornem a jugar a casa però el rival no és el mateix i, si tornem a estar febles en defensa, ho pagarem. Fa un parell de setmanes la defensa era molt més contundent i cal que recuperem aquest camí. Si ho fem, ens en sortirem.”

Antoni Sibila Jugador de l’Atlètic Gironella

“Vaig veure un equip ordenat defensivament, cedint la pilota però sense concedir ocasions. Sense ser gaire precisos ofensivament, vam tenir les ocasions més clares de la primera part i part de la segona. És cert que a la segona vam baixar una mica la intensitat però no ens van crear massa perill fins l’empat. En canvi nosaltres en vam tenir moltes per fer el segon, i el tòpic diu que quan perdones ho acabes pagant. Era creu vermella del calendari, però bé, hem perdut tres punts i no cal mirar enrere. Tocarà recuperar-los a un lloc on no ho teníem previst. Guanyarem aquesta setmana a casa i haurem de tornar a guanyar a Can Rull, per exemple.”

Extret d’Entrerivalshttp://www.aquibergueda.cat/esports/2018/03/07/cop-animic-1-2/