El Cardedeu fa bona la seva “pegada” i s’apropa al títol a Gironella

At. Gironella 1-2 FC Cardedeu

El futbol és un esport on guanya el qui la fica més vegades a dins la porteria. I ahir això és el que va passar a Gironella. El líder no va fer un gran partit, els locals van aconseguir generar més ocasions de gol desplegant un bon joc i posant contra les cordes en molts moments al del Vallés però el seu encert en els metres finals, aprofitant dues semi-errades dels gironellencs, va acabar decantant la balança. Els visitants es van avançar amb un gol de Oriol Paituvi però Manel va restablir l’empat a la sortida d’un córner. A falta de vuit minuts pel final, Fortuny aprofitava una indecisió defensiva i marcava el definitiu 1-2 pels visitants a porteria buida. Cop dur pel Gironella que veia com es trencava la seva ratxa a casa, on no hi perdia des de la jornada sis.

El partit va començar amb un fort vent que provocava imprecisions en els dos conjunts. Els visitants pressionaven la sortida de pilota dels locals i aquests els hi costava trobar línies de passada però quan ho feien es plantaven a tres quarts de camp amb facilitat. Tot i això, cap dels dos equips era capaç de crear ocasions sobre la porteria rival i el partit es desenvolupava en el centre del camp. Els visitants van reclamar un penal inexistent per una caiguda a dins l’àrea d’Oriol i el davanter va tenir les dues úniques, guanyant l’esquena a la defensa però els seus dos xuts van ser tapats per Jofre.

Per part local, un xut de Rafa que va topar en un defensa va ser una de les poques aproximacions dels de Ponti, que es van anar entonant a mesura que avançaven els minuts i no els hi feia por tenir el control de la pilota davant del líder. D’aquesta forma, es va arribar al descans amb el mateix resultat amb el qual havia començat el partit: 0-0.

I com havia passat en la setmana passada, en els primers minuts de la represa, el partit es va complicar pels de Ponti. Un mal refús de la defensa es va convertir en una pilota enverinada que Oriol Paituvi va enganxar al vol i va superar la sortida de Jofre amb una voleia pel primer pal, posant el 0-1 en el marcador.

Però en comptes de baixar els braços i desinflar-se, els gironellencs ho van intentar més que mai i van trobar premi un quart d’hora més tard. Després d’algunes internades que ja havien creat perill sobre la porteria d’Albert, una centrada des de la cantonada de Safont es va convertir en una assistència perfecte per Uribe, que va marcar a plaer al segon pal amb el cap.

I arran de l’empat, van arribar els millors minuts dels de Ponti. L’entrada d’Èric Santmartí va reubicar a Manel a l’extrem esquerra i el perill va esser constant. En dues ocasions que l’atacant va desbordar, els gironellencs van disposar de dues ocasions claríssimes per avançar-se en el marcador. En la primera, la passada de la mort no va trobar rematador i la segona va acabar a les mans d’Albert sense que ningú se li pogués anticipar. Pocs minuts després, una gran passada de Guifré a l’espai va convertir-se en una assistència per Èric Santmartí que va enviar un xut que va sortir massa creuat.

S’acostava el final del partit i davant la igualtat vista sobre el terreny de joc, l’empat semblava el resultat més just. Però en una molt bona passada a l’espai de Víctor, Fortuny va aprofitar la indecisió entre Jofre i Maza i, després de superar la sortida del porter, va aconseguir marcar a porteria buida.

D’aquí fins al final, els visitants es van dedicar a perdre temps, quan havien estat els primers que s’havien queixat minuts abans. Pràcticament no es va jugar res ja que les picabaralles i les pèrdues de temps van ser constants. Els de Ponti no van tenir cap ocasió clara per aconseguir l’empat i el partit va finalitzar amb 1-2. Els gironellencs hauran d’esperar una setmana més per aconseguir la salvació matemàtica i els vallesans acaricien el títol.